

Cada tarda quan eren les 7 o així el meu "abuelito" ens prenia a tots tres de la botiga i ens portava a casa. Pasàvem pel quiosc del senyor Martinez (si, el pare de la gorda que hi ha ara) i mentre ell petava la xerrada nosaltres triavem un tebeo per llegir-lo després quan arribàvem. Vam arribar a tenir un munt, piles i piles de tebeos: Din Dan, DDT, TEBEO, MORTADELOS...
Al meu pare li agradava molt llegir-los quan venia del cole.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada